Frase dita per una professora de llengua i literatura espanyola
durant una reunió del professorat en un centre educatiu de secundària:
No cal que els alumnes sàpiguen què és un complement predicatiu. Només necessiten saber llegir i escriure bé. (...) Una manera efectiva de treballar una redacció és dedicant-li fins a tres setmanes al text. Això ho tinc demostradíssim a la meva tesina.
Comentari (sempre criticable, és clar):
És cert que algú que estigui estudiant necessita saber llegir i escriure eficientment. Ja la meva àvia era una gran defensora del “llegir, escriure i les quatre regles”.
No oblidem però,
que estem parlant d’un centre de secundària. És a dir, els alumnes que hi van a estudiar a aquests
centres ja han passat per l’ensenyament preescolar i primari, o se suposa que
se’ls ha ensenyat a llegir i a escriure, els conceptes matemàtics bàsics a part
de cultura general a partir de les altres assignatures. Així, doncs, quan un alumne trepitja un
centre de secundària, ha d’estar preparat per fixar la seva llengua i per
perfeccionar totes les habilitats intel·lectuals que un ensenyament secundari
conté al llarg de quatre anys: aprofundir en les llengües oficials (Català i
Castellà), una o dues llengües estrangeres, matemàtiques, ciències socials,
ciències naturals, etc. En
definitiva, ciències humanes i experimentals.
Molts d’aquests
alumnes passaran a fer estudis post obligatoris (Batxillerat, Cicles Formatius,
Universistat, etc). Estareu,
doncs, d’acord amb mi que, per tal de poder cursar aquests estudis, es
necessita molt més que saber llegir, escriure i les quatre regles... o no?
Perdoneu, no he
acabat de dibuixar el perfil del personatge: no només és professora de llengua i literatura, també se
suposa que és Cap d’Estudis del centre de secundària on treballa.
