EL COMPLEMENT PREDICATIU

Frase dita per una professora  de llengua i literatura espanyola durant una reunió del professorat en un centre educatiu de secundària:

No cal que els alumnes sàpiguen què és un complement predicatiu.  Només necessiten saber llegir i escriure bé.  (...) Una manera efectiva de treballar una redacció és dedicant-li fins a tres setmanes al text.  Això ho tinc demostradíssim a la meva tesina.

Comentari (sempre criticable, és clar):

És cert que algú que estigui estudiant necessita saber llegir i escriure eficientment.  Ja la meva àvia era una gran defensora del “llegir, escriure i les quatre regles”.

No oblidem però, que estem parlant d’un centre de secundària.  És a dir, els alumnes que hi van a estudiar a aquests centres ja han passat per l’ensenyament preescolar i primari, o se suposa que se’ls ha ensenyat a llegir i a escriure, els conceptes matemàtics bàsics a part de cultura general a partir de les altres assignatures.  Així, doncs, quan un alumne trepitja un centre de secundària, ha d’estar preparat per fixar la seva llengua i per perfeccionar totes les habilitats intel·lectuals que un ensenyament secundari conté al llarg de quatre anys: aprofundir en les llengües oficials (Català i Castellà), una o dues llengües estrangeres, matemàtiques, ciències socials, ciències naturals, etc.  En definitiva, ciències humanes i experimentals.

Molts d’aquests alumnes passaran a fer estudis post obligatoris (Batxillerat, Cicles Formatius, Universistat, etc).  Estareu, doncs, d’acord amb mi que, per tal de poder cursar aquests estudis, es necessita molt més que saber llegir, escriure i les quatre regles... o no?

Perdoneu, no he acabat de dibuixar el perfil del personatge:  no només és professora de llengua i literatura, també se suposa que és Cap d’Estudis del centre de secundària on treballa.